La legislació catalana vigent en matèria de protecció dels animals es basa en el decret 2/2008, de 15 d’abril, que refon i actualitza tota la normativa preexistent. Aquest marc legal defineix:

• Fauna salvatge autòctona: Fauna que comprèn les espècies animals originàries de Catalunya o de la resta de l'Estat espanyol, i les que hi hivernen o hi són de pas. També comprèn les espècies de peixos i animals marins de les costes catalanes.

• Fauna salvatge no autòctona (o exòtica): Fauna que comprèn les espècies animals originàries de fora de l'Estat espanyol.

Com ocorre amb els animals domèstic i de companyia, aquesta normativa especifica els elements mínims que requereix la tinença responsable d’aquests animals. L’existència d’aquesta legislació respon al fet que, en els darrers anys, ha augmentat de manera significativa la demanda d’aquest tipus d’animals, bé per formar part de col•leccions zoològiques privades bé per gaudir d’una mascota diferent de les tradicionals.

Són competències de la Generalitat de Catalunya:

• La protecció de la fauna salvatge autòctona.
• La recollida i la recuperació dels animals salvatges ferits.
• La creació i la conservació d’espais per a la protecció de la fauna salvatge.
• El desenvolupament de projectes de recuperació de la fauna (Life...).