Durant les darreres dècades del segle XX les polítiques ambientals van prendre un considerable impuls basat en el reconeixement de cinc grans problemes a escala global:
• L’escalfament global
• El deteriorament de la capa d’ozó de l’estratosfera
• La pèrdua de biodiversitat
• La contaminació atmosfèrica i la pluja àcida
• La pèrdua de sòls productius, la desertificació i la deforestació

L’any 1992 l’ONU va convocar a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament, més coneguda com a “Cimera de la Terra”. D’aquesta gran trobada en va sorgir, entre d’altres compromisos, una estratègia per treballar a escala municipal per contribuir a la millora global del medi ambient, seguint la màxima ecologista “Pensa globalment, actua localment”. Aquesta estratègia, que es concretava en l’elaboració per part dels pobles i ciutats dels seus plans d’acció per afrontar els grans reptes ambientals, es coneix com a Agenda 21.

Aquesta declaració d’intencions es va convertir, durant la Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Aalbörg (Dinamarca) el 1994, en un document (la Carta d’Aalbörg) per la qual els municipis signants es comprometien a participar dels objectius de l’Agenda 21 mitjançant el desenvolupament de projectes a llarg termini que permetessin avançar cap al desenvolupament sostenible.

A partir d’aquest moment, centenars de municipis d’arreu van començar a treballar en les seves agendes 21 locals en uns processos que, de manera general, tenen tres fases:
• Diagnosi o elaboració d’una auditoria ambiental del municipi
• Redacció d’un pla d’acció que plantegi les fonamentals línies estratègiques i que defineixi els objectius a assolir
• Definició dels mecanismes d’avaluació del grau d’assoliment dels objectius definits

Tot aquest procés es caracteritza, d’altra banda, per tres elements que són consubstancials de les agendes 21: la participació ciutadana, la visió global del concepte de sostenibilitat des dels seus tres vessants: l’ambiental, el social i l’econòmic, i la col•laboració i l’intercanvi d’experiències entre municipis mitjançant fòrums com el que al nostre país representa la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.