En absència d’atmosfera, la temperatura mitjana de la Terra seria aproximadament de 27 graus sota zero, de manera que el planeta no seria habitable. Per tant, l’efecte hivernacle natural que es genera quan els gasos atmosfèrics (vapor d’aigua, metà, CO2, N2O...) retenen part de la radiació reflectida per la terra és imprescindible per al desenvolupament de la vida.
No obstant això, la concentració excessiva d’aquests gasos produïda per les emissions antròpiques – especialment de diòxid de carboni – associades a l’activitat industrial i a la crema de combustibles fòssils està fent que aquestes radiacions absorbides per l’atmosfera s’incrementin per sobre dels valors normals, i d’això es desprèn un escalfament global del planeta que els científics han batejat com a canvi climàtic.

Entre els efectes que la comunitat científica preveu derivats d’aquest sobreescalfalfament de la Terra podem citar:

• La major freqüència de fenòmens meteorològics extrems (sequeres, pluges torrencials, onades de calor...)
• L’augment del nivell del mar i la consegüent inundació de zones costaneres.
• L’alteració dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat.
• La propagació de plagues i malalties en zones on actualment es consideren eradicades.
• L’alteració del cicle de corrents submarins que regulen la temperatura i la salinitat dels oceans.

Aquesta imatge il•lustra l’augment de la concentració de CO2 a l’atmosfera, mesurada en parts per milió. Les oscil•lacions anuals es deuen al cicle de les plantes: a la primavera, quan la seva presència és màxima, fixen diòxid per fotosíntesi i en redueixen lleugerament la seva presència a l’atmosfera.