Considerem “contaminant” qualsevol substància que es troba en un medi – en aquest cas l’atmosfera – al qual no pertany de manera natural o bé que s’hi troba en valors anormals i que poden causar efectes adversos.

Els contaminants es divideixen en dos grups:
• Primaris: Aquells que provenen directament d’un focus emissor.
• Secundaris: Aquells que es produeixen per la reacció entre un contaminant primari i un agent físic, com ara la llum solar.

Els principals contaminants primaris de l’atmosfera són els següents:

• El diòxid de carboni. Es tracta d’un gas que existeix de forma natural a l’atmosfera com a producte – entre d’altres processos – de la respiració de les plantes i els animals. Els seus elevats nivells actuals a escala global (unes 380 parts per milió en volum) són deguts principalment a la crema de combustibles fòssils – carbó, petroli, gas natural i derivats – per obtenir energia i en els motors dels vehicles. És el principal responsable de l’efecte hivernacle antròpic i, en conseqüència, de l’escalfament global.

• Els òxids de nitrogen. Són gasos que es produeixen també durant la combustió dels motors d’explosió i durant la crema de combustibles fòssils i que igual que el CO2 contribueixen a l’escalfament global. Els més importants d’aquests gasos són el NO i el NO2.

• Els òxids de sofre, el principal dels quals és el diòxid (SO2) que s’emet a l’atmosfera tant en la crema del carbó com per durant les erupcions volcàniques, així com en algunes activitats industrials.

• Altres gasos de composició diversa, com ara: el sulfur d’hidrogen, el clorur d’hidrogen, el metà, el benzè, el monòxid de carboni...

• Els aerosòls o partícules en suspensió de diferent naturalesa i provinents de focus molt diversos com ara els tubs d’escapament dels vehicles, les pedreres i indústries del ciment, certes indústries...