Parets del Vallès s’emmarca en una comarca, el Vallès, on podem distingir una sèrie de tipologies d’usos del sòl molt característiques i que tenen associades ecosistemes propis i diferenciats:

• Les trames urbanes compactes. Es corresponen amb el model de ciutat compacta i solen estar relacionades amb els nuclis de població més antics, molts dels quals van créixer durant la segona meitat del segle XX amb barris residencials d’alta densitat. El seu contacte amb els espais agrícoles i forestals periurbans són relativament nítids: Gallecs amb Parets i Mollet, Palou amb Granollers... Aquesta proximitat entre les ciutats i els espais oberts en permet un ús social estès vinculat al lleure, la pràctica esportiva i el contacte de la ciutadania amb la natura.

• Les urbanitzacions disperses. Es corresponen amb el model de ciutat difusa. Aquesta tipologia urbana, que al Vallès ha proliferat espectacularment en zones com la vall del Tenes, la serralada de Marina o el Baix Montseny, genera una dependència del transport privat que la fa especialment insostenible des del punt de vista ambiental. A més, la urbanització d’espais intercalats en el mosaic agroforestal implica problemes de connectivitat ecològica en fragmentar-se els corredors biològics.

• Els espais fluvials. Els rius del Vallès són d’escassa longitud i cabal. El seu règim mediterrani dóna crescudes importants a la primavera i la tardor – si bé els seus efectes s’han minimitzat amb els endegaments efectuats durant les darreres dècades – i llargs estiatges durant els quals el seu cabal pot arribar a desaparèixer. Malgrat aquestes característiques modestes, els cursos fluvials vallesans tenen una gran importància com a connectors ecològics i alberguen una notable biodiversitat de flora i fauna.

• El mosaic agroforestal. Tot i la proliferació d’urbanitzacions disperses i d’infraestructures que fragmenten el territori, el Vallès conserva uns espais agrícoles i forestals d’una notable riquesa, entre els quals Gallecs, Palou, Palaudàries, Marata... En aquests indrets encara perviu l’activitat econòmica tradicional, vinculada a l’agricultura i a l’explotació ramadera i forestal i que és compatible amb l’existència d’uns ecosistemes diversos i rics que cal protegir amb les eines d’ordenació territorial corresponents.