El riu Tenes és l’eix vertebrador d’una vall que finalitza pocs centenars de metres aigües avall de Parets, on desguassa al Besòs. Es tracta d’un curs fluvial modest tant pel que fa a la longitud (28Km) com al cabal mitjà (al voltant de 0,3m3/s, amb puntes de tardor, de curta durada, que poden multiplicar fins per 1.000 aquest cabal). Té el seu naixement al terme de Castellcir, al Moianès, i després d’un curs alt per terrenys agrícoles i forestals on forma congostos i salts com els de Sant Miquel del Fai, pren una marcada direcció N-S a partir de Bigues, on comença el seu trànsit per una vall altament urbanitzada i industrialitzada i creua els municipis de Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès.
Des dels primers anys noranta, quan el Tenes – com la majoria de rius de l’entorn de Barcelona – patia greus problemes de contaminació i de pèrdua de funcionalitat associats als abocaments incontrolats i a la ocupació inadequada de la llera, s’han portat a terme importants treballs de recuperació paisatgística i ecològica del riu. Aquests projectes, desenvolupats pels diferents ajuntaments – entre ells el de Parets – i per ens supramunicipals com el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs i l’Agència Catalana de l’Aigua, han comportat, entre d’altres elements:
• La recuperació i la neteja de la llera, amb la retirada d’obstacles (runa, andròmines...) i el desbrossat selectiu de vegetació.
• L’eliminació d’abocaments industrials i domèstics en paral•lel a la creació de la xarxa d’estacions depuradores d’aigües residuals.
• El control de la qualitat de l’aigua mitjançant analítiques periòdiques i sistemàtiques de mostres preses del cabal circulant.
• L’acostament del curs fluvial a la ciutadania amb la creació d’una xarxa de camins i la programació d’activitats de lleure i formació vinculades al coneixement del riu.
Aquesta millora de la qualitat ambiental i de la funcionalitat del riu ha repercutit en la recuperació d’un ecosistema fluvial que és el característic dels rius mediterranis del nostre país i que inclou dos elements fonamentals:
• La vegetació de ribera. Els arbres més característics són els àlbers, els freixes i els oms. Aquests van acompanyats d’una important vegetació arbustiva i herbàcia: canyís, penjoll, cua de cavall, salicària, corretjola, boga...
• La fauna vinculada al riu, especialment variada en aus: esplugabous, martinet blanc, bernat pescaire, ànec collverd, polla d’aigua, blauet, corriol petit, becadell comú, rossinyol bord, repicatalons... També hi podem trobar algunes espècies de mamífers (eriçó, conill, toixó...), de rèptils (serp verda, serp blanca, serp d’aigua, llangardaix, sargantana cua-llarga...) i d’amfibis (gripau corredor, granota verda, reineta meridional, tòtil...).