La riera Seca és un petit afluent del Tenes pel marge esquerre. Té una conca reduïda (17,9Km2) amb una longitud de la llera de 12Km pels termes de Caldes de Montbui, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Parets i Mollet. El seu cabal va estretament associat al règim de precipitacions, de manera que el cabal desapareix totalment en èpoques de sequera.
Es tracta d’un curs fluvial amb una conca altament humanitzada en bona part del seu recorregut. Això, afegit a les agressions patides durant dècades (abocaments, ocupació i impermeabilització de la llera...) dificulta la seva funcionalitat com a ecosistema fluvial. El seu darrer tram, fins la confluència amb el Tenes, es troba canalitzat i marca el límit oriental de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs.

Malgrat tot, els marges de la riera conserven algunes espècies de vegetació de ribera, majoritàriament herbàcies (sarriassa, gram d’aigua, romàs...). La fauna existent s’ha vist minvada per la pressió urbanística si bé s’hi poden trobar espècies d’aus (picot verd, cadernera, cogullada, verdum, rossinyol, pit-roig, mallarenga...), de mamífers (toixó, eriçó, rat penat...), d’amfibis (gripau corredor, tòtil, granota verda, reineta meridional) i de rèptils (serps blanca, serp verda i d’aigua, llangardaix, sargantana cua-llarga...).
Des de 2001 l’ajuntament de Parets ha emprès mesures de restauració de la riera, entre les quals destaquen les neteges periòdiques de la llera i la reforestació – en col•laboració amb el Consorci del Besòs – amb arbres de ribera, com ara àlbers i freixes.