Gallecs és el gran pulmó verd del Baix Vallès. Té una superfície d’unes mil hectàrees pertanyents als municipis de: Parets del Vallès, Mollet del Vallès, Lliçà de Vall, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Montcada i Reixac. D’aquestes, 699 hectàrees de titularitat pública (70 en terme de Parets) es van incloure en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) per acord del Govern de la Generalitat de 20 d’octubre de 2009.

La preservació de Gallecs és una reivindicació històrica de la ciutadania del Baix Vallès i que respon als grans valors naturals i patrimonials d’aquest espai emblemàtic. No en va es tracta de l’extensió agrícola i forestal més important i més ben conservada de la plana vallesana. S’hi manté una activitat econòmica arrelada al territori, que en els darrers anys ha derivat cap a una important producció d’agricultura ecològica: mongeta del ganxet, cereals... Aquesta pervivència de l’agricultura es compatibilitza amb uns usos lúdics cada vegada més estesos i amb les activitats formatives vinculades al coneixement del patrimoni natural i cultural de l’espai.

La part de Gallecs que pertany al terme municipal de Parets és la compresa entra la riera Seca i la carena que determina el límit amb Mollet. Hi destaquen masies com Can Jornet – equipament de l’Escola de la Natura –, Can Vila i, sobre tot, la Torre de Malla, d’origen probablement romà, amb el seu safareig i la seva estructura de cos central i dues torres laterals. A tocar d’aquesta casa hi ha el bosc de la Torre de Malla, el més extens del municipi, format bàsicament per pins però on també es troben roures, alzines, oms i pollancres.

El mosaic agroforestal de Gallecs acull un ecosistema ric i divers, on cal destacar:

• Flora: Les clapes forestals són fonamentalment pinedes (pi blanc i pi pinyoner) i alzinars; a les zones més properes a les rieres i torrents trobem àlbers, oms i freixes. La vegetació arbustiva i herbàcia està especialment desenvolupada: brolles, garrigues, canyissars, ortigars, cardasses...

• Fauna: És especialment variada la presència d’aus: gamarussos, tudons, pitroigs... a les zones forestals; ànecs collverds, polles d’aigua, blauets, bernats pescaires... a les àrees de ribera i d’aiguamoll; mussols, garses, cogullades, perdius... als camps de conreu; i orenetes, òlibes, puputs... a prop dels nuclis habitats. Entre els rèptils podem trobar diverses famílies de serps, llangardaixos i sargantanes, i entre els amfibis hi són presents el gripau corredor, la granota verda, i el tòtil. Per últim, els mamífers més habituals són el toixó, el conill, el talp, l’eriçó, el ratolí de camp i la musaranya.